Versió 15/7/22

Taula  rodona 1: PERSPECTIVES SOBRE LA HISTÒRIA DELS HOSPITALS CATALANS EN LA
LLARGA DURADA: DARRERES APORTACIONS A CASA NOSTRA (coord. Carmel Ferragud;
 moderador Antoni Conejo da Pena)
Carmel Ferragud L’hospital, la dona i el capellà. Sant Andreu de Mallorca (1230-1445), Catarroja-Palma, Afers-Lleonard Muntaner, 2022].
Guillem Roca Pobresa i hospitals a la Lleida baixmedieval, Lleida, Pagès, 2021
Alfons Zarzoso i Josep Barceló Barcelona Hospitalària: la ciutat i els seus hospitals, segles XIV- XXI, MUHBA, col·lecció Pòsits, Barcelona, 2022
Josep Barceló i Josep Maria Comelles L’evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980), Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2020
Pol Bridgewater Mateu “Car vosaltres havets a veure sobre hospitals”: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval, Tesi doctoral, 2020
Margarita Vilar i Jerònia Pons Un siglo de hospitales entre lo público y lo privado (1886-1996), Madrid, Marcial Pons, 2018

 

Taula 2: L’EDICIÓ DE L’OBRA CIENTÍFICA DE PASQUAL CALBÓ (1752-1817): REPTES I NOVES VISIONS (coords. Marta Jordi Taltavull i Antoni Roca Rosell)
1 Antoni Roca Rosell, Josefina Salord, Marta Jordi Taltavull i Joan-Lluís Torres Projecte d’edició de l’obra de Pasqual Calbó (1752-1817)
2 Josefina Salord La Il·lustració menorquina
3 Santiago Vallmitjana Rico, Marta Jordi Taltavull, Antoni Roca Rosell Reflexions sobre l’obra de Pasqual Calbó: va emprar instruments demostratius com els descrits en els seus Tractats de Física Experimental i Matemàtica?
4 Joaquim Guerola Olivares Els rollotges de Sol de Pasqual Calbó i Caldés
5 Margarita Galcerán Vila Perspectiva
6 Joan-Lluís Torres Faner Arquitectura civil i militar de l’obra científica de Pasqual Calbó
7 Fàtima Romero Vallhonesta Tractat de construcció naval

 

Taula 3: Espais, museus i cultura material (coord. José Pardo Tomás)
1 Emma Sallent Del Colombo Què hi ha de nou sobre el viatge Salvador-Jussieu per Espanya i Portugal (1716-17)?
2 Julianna Morcelli Oliveros Las colecciones de americana de los Salvador: Barcelona, Lisboa y Brasil.
3 Xavier Ulled Beltran Apropar-se als públics dels museus del passat: el llibre de visites del Museu Salvador (1831-1854)
4 Aina Trias Verbeeck El mar en un gabinet: els coralls dels Salvador
5 José Pardo-Tomás Integració de les recerques sobre el Gabinet Salvador al projecte europeu Scientific Collection on the Move
6 Maria Gràcia Seguí Puntas, María Jesús Gracia Alfonso, Luis Jordán García i Teresa Arau Armengou Projecte de recuperació dels espais de farmàcia de l’hospital de l’illa del rei

 

Taula 4: Més enllà de les pandèmies (coords. Josep Lluís Barona Vilar i Ximo Guillem-Llobat)
1 Josep Lluís Barona Vilar Alerta sanitària i conflicte social en la 1a meitat del segle XX
2 Ximo Guillem-Llobat Rates a l’Oficina Internacional d’Higiene Pública
3 Josep Bernabéu, Mª Eugenia Galiana, María Tormo i Eva Trescastro Les crisis i la revalorització de la salut. La proposta de reforma de la sanitat espanyola de Manuel Martín Salazar (1854-1936) arrel de la Primera Guerra Mundial i la Grip de 1918
4 V. Morera Sabà, X. Garcia Ferrandis, A. Martínez-Vidal El tifus exantemàtic a la Barcelona de postguerra (1942): la gestió d’una epidèmia als primers anys de la Dictadura de Franco
5 Isabel Huertas i Berta Paz Las epidemias de poliomielitis en el s.XX y su impacto en la profesionalización de la fisioterapia

 

Taula 5: AGNOTOLOGIA: LES FORMES DE PRODUCCIÓ D’IGNORÀNCIA A L’ESPANYA DEL SEGLE XX (coords.  Clara Florensa i José Ramón Bertomeu)
1 Clara Florensa i José Ramón Bertomeu Introducció general: Estudiar la ignorància a l’Espanya del segle XX

 

2 Ignacio Suay Matallana Agnotologia, treball miner i contaminació per plom a Linares (1880-1920)
3 José Ramón Bertomeu El Registro Oficial Central de Productos Fitosanitarios (1942) y les “arquitectures de la ignorància” durant les primeres dècades del franquisme
4 Silvia Pérez Criado Persiguiendo la creación de ignorancia en la regulación del DDT en España
5 Sofiya Kamalova La creación de la ignorancia en los lugares de trabajo a finales del siglo XX: el síndrome Ardystil y los estudios toxicológicos,
6 Silvia Lévy Lazcano Por la higiene de la raza”. La ignorancia en torno a la sexualidad y la reformulación del psicoanálisis durante el primer franquismo,
7 Clara Florensa ¿Un contador de cos sencer per medir plutoni in vivo? Els usos científics i públics de l’ “estrella” del Projecte Indalo
8 Agustí Nieto Galan Secrets i censures: la qüestió nuclear a l’esfera pública del Franquisme

 

Taula 6:  Biografies humanitàries en la història: compromís i identitat (coords. Àlvar Martínez Vidal i Jon Arrizabalaga)
1 Jon Arrizabalaga Concepción Arenal (1820–1893)
2 F. Javier Martínez Emily Keene (1850–1944)
3 Alejandra de Leiva Madame Perdomo (Julia Lahaye Jonckheer) (1886–post 1939)
4 Xavier García Ferrandis Mary Elmes (1908–2002)
5 Linda Palfreeman Frida Stewart (1910–1996) / Fernanda Jacobsen ( ? – ?)
6 Dolores Martín-Moruno Elisabeth Eidenbenz (1913–2011)
7 Àlvar Martínez-Vidal María Gómez (1914–1975)

 

Taula 7: Mirades zoològiques. La visualització d’animals exòtics en contextos urbans (coord. Oliver Hochadel)
1

 

Manuel García-Espantaleón Arta, Nuria Benítez Prian i Joaquín Sánchez de Lollano Prieto Animales exóticos en una botica castellana del siglo XVIII: el Hospital de San Juan Bautista de Astorga (León),
2 Oliver Hochadel Mostrar les bèsties al poble. Auques d’animals al segle XIX
3 Laura Valls De pèl i ploma: l’exhibició urbana d’animals exòtics a través de les seves pells,
4 Antonio González Bueno La Casa de Fieras de Madrid a través de la cámara de Martín Santos Yubero (1903-1992),
5 Miquel Carandell i Josep Maria Reyné Exhibint un animal únic. La visualització Floquet de Neu del dins i fora del zoo

 

Taula 8:  BARCELONA, 1975-1992: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA “CULTURA CIENTÍFICA” (coords. Jaume Sastre i Jaume Valentines)
1 Yvonne Ramírez El Museo Etnológico de Barcelona 1973–1992: Antropología, Cultura Científica y Transición
2

 

Miquel Carandell Baruzzi i Josep Maria Reyné El Zoo en Transició
3 Ferran Aragon Manresa, Departaments d’Educació i Serveis Pedagògics dels Museus de Ciències Naturals de Barcelona (1977-1992)
4 Alfons Zarzoso Com es fa un museu de ciència? Barcelona, 1980: la Caixa, els experts i l’esfera pública
5 Jaume Sastre-Juan Fabricant ‘cultura industrial’ al Born: L’exposició ‘Catalunya, la fàbrica d’Espanya’ (1985) com a laboratori cívic
6 Ned Somerville El Museu de la Vila de Sants i de la Classe Obrera Catalana
7 Jaume Valentines-Álvarez Forges gitanes i fargues catalanes, perifèries urbanes i perifèries historiogràfiques: Una reflexió sobre la Transició
8 Oriol Roig Vilaseca Joc de Ciència: El primer exemple de comunicació científica a TV3
9 Diego de la Vega Pérez Comunicación y ciencia en Cataluña a finales del siglo XX: La Associació Catalana de Comunicació Científica

 

Taula 9:  TRANSICIÓ EN LES AULES: TECNOLOGIA, NORMA I MEMÒRIA EN L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES (1933-1992) (coords. Josep Simon )
1

 

Cristina Sendra Mocholí i Mavi Corell Doménech La bibliografia sobre l’ensenyament de les ciències en els diccionaris de pedagogia de 1936 i 1964 d’editorial Labor. Un estudi comparat.
2 Josep Simon El llibre de text “franquista”, la renovació pedagògica internacional i l’ensenyament de la física en Espanya (1939-1975).
3 Agustín Ceba Herrero «La Física Tiene la Respuesta»: Tradició i innovació en la vida d’un llibre de text universitari (1959-1980).
4 Pedro Llovera Segovia i Josep Simon Les 3 crisis d’ENOSA: Identitat, educació i política d’una empresa tecnològica nacional (1949-1975)
5 Anxo Vidal Nogueira La evolución del laboratorio pedagógico universitario en la Transición: Instrumentos, leyes y evaluaciones.
6 Mavi Corell Doménech i Cristina Sendra Mocholí Aprendre i ensenyar ciències en el franquisme. L’experiència narrada pel professorat de ciències del Seminario de Pedagogía del Colegio de Licenciados de València

 

Taula 10:  NOVES QÜESTIONS AL VOLTANT DE L’ALGEBRITZACIÓ DES DEL SEGLE XVI AL XVIII (coords.  M. Rosa Massa i Mònica Blanco )
1 Fàtima Romero Vallhonesta Els nombres irracionals en algunes àlgebres renaixentistes,
2 Pedro José Herrero Piñeyro, Antonio Linero Basa, Maria Rosa Massa Esteve,
i Antonio Mellado Romero
Matemática pura y mixta en el Curso matemático de Hérigone
3 Joaquim Berenguer Clarià Tomàs Cerdà: difusor de l’algebrització de les matemàtiques a l’Espanya del segle XVII
4 Juan Navarro Loidi El valor de π según Vicente Berriz
5 Domingo Martínez Verdú Benito Bails (1731-1797) y el infinito como concepto matemático
6 Mònica Blanco L’estudi de l’Analyse Démontrée de Charles Reyneau en el context militar de la segona meitat del s. XVIII

 

Taula 11: XXa JORNADA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENT “ANTONI QUINTANA I MARÍ”

 (coords.  M. Rossa Massa i Carmel Ferragud )

1 I. Guevara Casanova, Fàtima Romero Vallhonesta i Carles Puig-Pla Pedro Núñez, àlgebra també per a resoldre problemes geomètrics
2 David Virgili i Maria Rosa Massa Activitats històriques a l’Algebra del Segle XVII
3 Carles Puig-Pla Bicentenari de la primera restauració de la Universitat de Barcelona. una ruta urbana
4 Gabriel Alomar Serra i Isabel Moll Blanes L’ensenyament de les ciències a l’Institut Balear (1836-1902)
5 Lluís Pascual,  Josep Simón i Carmel Ferragud Rutes VALcIÈNCIA: una proposta didàctica i divulgativa
6 Josep Lluís Pol i Llompart Patrimoni i cultura matemàtica a les Illes Balears
7 Elena Menta Oliva Breu història dels museus de matemàtiques i aproximació a la seva naturalesa
8 Santiago Vallmitjana Rico, Joan Manel Hernández Ferràs i Enric Pérez Canals Posada en valor de la col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona: exposició temporal d’electromagnetisme

 

Sessió miscel·lània 12: Dones i ciència
1 Andrea Graus Ferrer Història mèdica i religiosa de Margalida Amengual, la «Santa» de Costitx (Mallorca).
2 Guillem X. Pons, Damià Vicens, Laura del Valle, Miguel McMinn i Joan March Les dones pioneres de la Societat d’Història Natural de les Balears
3 Berta Paz i Raquel Chillón Mujeres en la historia contemporánea de la fisioterapia: invisibilización y legado
4 Aitor Rodríguez Moreno El científic i la científica cromo: crítica i implicacions per l’alumnat
5 Mar Rivera Colomer Dones i ciència, un assumpte (només) a conmemorar?

 

Sessió miscel·lània 13: Aproximacions plurals a les ciències de la salut
1 Jaume Martí Martorell Rebassa Sorà i la seva visió de l’obstetrícia des d’una perspectiva actual
2 Stefania Buosi Mancunill La primera tesi doctoral en català sobre textos alquímics pseudolul·lians
3 Miquel Àngel Calderó Solé i Carme Torres Penella Les tribulacions professionals dels sagnadors del segle xix. El cas de Ramón Estradé.
4 Josep Cuello Subirana El doctor Simon Vidal Sintas (1899-1950), l’escola d’infermeres de Maó i la clínica Menorca
5 Antoni Gelabert Mas i Luis Grande Posa El pavelló d’investigació de l’hospital d’infecciosos ”Nuestra Señora del Mar” de Barcelona. Una mostra de la col·laboració amb científics relacionats amb el nazisme
6 Josep Maria Comelles i Josep Barceló-Prats Els orígens de la formació especialitzada en oncologia mèdica a Catalunya (1969-1978)

 

Sessió miscel·lània 14: Ciències Naturals i Medi Ambient
Josep Batlló La meteorologia al «Llibre de meravelles» de Ramon Llull
Agustí Camós Francisco Maria Tubino, un oblidat difusor del Darwinisme en els anys setenta del segle XIX
Jesús Catalá Gorgues A l’ecotò acadèmic: el mestratge semiocult del botànic Carlos Pau
Damià Vicens, Guillem X. Pons, Laura del Valle i Miguel Macminn Catàleg de les col·leccions històriques de la Societat d’Història Natural de les Balears
Carlos Tabernero Capibaras, lobos, alimoches y lirones: los animales como coproductores de narrativas de modernización científico-tecnológica (El Hombre y la Tierra, 1974-1981)
Joseph Julca Mendoza La comunicación científica en el activismo ambiental entre jóvenes en las redes sociales.

 

Sessió miscel·lània 15: Tecnologia
1 Joan Carles Alayo Manubens i Francesc Xavier Barca Salom Sóller i el gas
2 Sonsoles Hernández Barbosa De París al cielo. Diversión y tormento en la experiencia de la noria de la Exposición Universal de 1900
3 Pablo Soler La compañía telefónica en la Guerra Civil Española
4 Gregorio Magnagego Gatell

 

Motiu i anàlisi del workshop “Modeling and simulation: linking entertainment and defense” de la National Academy of Science, a Irvine, Califòrnia, el 1996

 

Sessió miscel·lània 16: Vídeos
1 Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears Farmàcia i Jardí Botànic de l’Hospital de l’Illa del Rei
2 Josep Maria Comelles Esteban Stultifera Navis, les bases teòriques de la terapèutica moral a Catalunya (1835-1860)