Versió definitiva 14/11/22
|
Taula rodona 1: PERSPECTIVES SOBRE LA HISTÒRIA DELS HOSPITALS CATALANS EN LA LLARGA DURADA: DARRERES APORTACIONS A CASA NOSTRA (moderador Antoni Conejo da Pena) |
||
| Carmel Ferragud | L’hospital, la dona i el capellà. Sant Andreu de Mallorca (1230-1445), Catarroja-Palma, Afers-Lleonard Muntaner, 2022]. | |
| Alfons Zarzoso i Josep Barceló | Barcelona Hospitalària: la ciutat i els seus hospitals, segles XIV- XXI, MUHBA, col·lecció Pòsits, Barcelona, 2022 | |
| Josep Barceló i Josep Maria Comelles | L’evolució del dispositiu hospitalari a Catalunya (1849-1980), Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2020 | |
| Pol Bridgewater Mateu | “Car vosaltres havets a veure sobre hospitals”: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval, Tesi doctoral, 2020 | |
| Margarita Vilar i Jerònia Pons | Un siglo de hospitales entre lo público y lo privado (1886-1996), Madrid, Marcial Pons, 2018 | |
| Taula 2: L’EDICIÓ DE L’OBRA CIENTÍFICA DE PASQUAL CALBÓ (1752-1817): REPTES I NOVES VISIONS (organitzadors Marta Jordi Taltavull i Antoni Roca Rosell) | ||
| 1 | Antoni Roca Rosell, Josefina Salord, Marta Jordi Taltavull i Joan-Lluís Torres | Projecte d’edició de l’obra de Pasqual Calbó (1752-1817) |
| 2 | Josefina Salord | La Il·lustració menorquina |
| 3 | Santiago Vallmitjana Rico, Marta Jordi Taltavull, Antoni Roca Rosell | Reflexions sobre l’obra de Pasqual Calbó: va emprar instruments demostratius com els descrits en els seus Tractats de Física Experimental i Matemàtica? |
| 4 | Joaquim Guerola Olivares | Els rollotges de Sol de Pasqual Calbó i Caldés |
| 5 | Margarita Galcerán Vila | Perspectiva |
| 6 | Joan-Lluís Torres Faner | Arquitectura civil i militar de l’obra científica de Pasqual Calbó |
| 7 | Fàtima Romero Vallhonesta | Tractat de construcció naval |
| Taula 3: Espais, museus i cultura material: Projectes i línies obertes de recerca al voltant del Gabinet de curiositats dels Salvadors (organitzador José Pardo Tomás) | ||
| 1 | Emma Sallent Del Colombo | Què hi ha de nou sobre el viatge Salvador-Jussieu per Espanya i Portugal (1716-17)? |
| 2 | Julianna Morcelli Oliveros | Las colecciones de americana de los Salvador: Barcelona, Lisboa y Brasil. |
| 3 | Xavier Ulled Beltran | Apropar-se als públics dels museus del passat: el llibre de visites del Museu Salvador (1831-1854) |
| 4 | Aina Trias Verbeeck | El mar en un gabinet: els coralls dels Salvador |
| 5 | Maria Gràcia Seguí Puntas, María Jesús Gracia Alfonso, Luis Jordán García i Teresa Arau Armengou | Projecte de recuperació dels espais de farmàcia de l’hospital de l’Illa del Rei |
| 6 | José Pardo-Tomás | Integració de les recerques sobre el Gabinet Salvador al projecte europeu Scientific Collection on the Move |
| Taula 4: Més enllà de les pandèmies (organitzadors Josep Lluís Barona Vilar i Ximo Guillem-Llobat) | ||
| 1 | Josep Lluís Barona Vilar | Alerta sanitària i conflicte social en la 1a meitat del segle XX |
| 2 | Ximo Guillem-Llobat | Rates a l’Oficina Internacional d’Higiene Pública |
| 3 | Josep Bernabéu, Mª Eugenia Galiana, María Tormo i Eva Trescastro | Les crisis i la revalorització de la salut. La proposta de reforma de la sanitat espanyola de Manuel Martín Salazar (1854-1936) arrel de la Primera Guerra Mundial i la Grip de 1918 |
| 4 | V. Morera Sabà, X. Garcia Ferrandis, A. Martínez-Vidal | El tifus exantemàtic a la Barcelona de postguerra (1942): la gestió d’una epidèmia als primers anys de la Dictadura de Franco |
| 5 | Joaquim Boronat, Isabel Molina i Berta Paz | Las epidèmies de poliomielitis en el s.XX i el seu impacte a la professionalització de la fisioteràpia: El cas del sanatori de l’Hospital S. Joan de Déu de Palma |
| Taula 5: AGNOTOLOGIA: LES FORMES DE PRODUCCIÓ D’IGNORÀNCIA A L’ESPANYA DEL SEGLE XX (organitzadors Clara Florensa i José Ramón Bertomeu) | ||
| 1 | Clara Florensa i José Ramón Bertomeu |
Introducció general: Estudiar la ignorància a l’Espanya del segle XX
|
| 2 | Ignacio Suay Matallana | Agnotologia, treball miner i contaminació per plom a Linares (1880-1920) |
| 3 | José Ramón Bertomeu | El Registro Oficial Central de Productos Fitosanitarios (1942) y les “arquitectures de la ignorància” durant les primeres dècades del franquisme |
| 4 | Silvia Pérez Criado | Persiguiendo la creación de ignorancia en la regulación del DDT en España |
| 5 | Sofiya Kamalova | La creación de la ignorancia en los lugares de trabajo a finales del siglo XX: el síndrome Ardystil y los estudios toxicológicos, |
| 6 | Clara Florensa | ¿Un comptador de cos sencer per medir plutoni in vivo? Els usos científics i públics de l’ “estrella” del Projecte Indalo |
| 7 | Agustí Nieto Galan | Secrets i censures: la qüestió nuclear a l’esfera pública del Franquisme |
|
Taula 6: Biografies humanitàries en la història: compromís i identitat (organitzador Àlvar Martínez Vidal i Jon Arrizabalaga) |
||
|
1 |
Jon Arrizabalaga |
Las tareas del ‘sexo piadoso y amante’ frente a las guerras civiles del Sexenio Democrático: acción y narrativas humanitarias de Concepción Arenal (1820-1893) |
|
2 |
Xavier García Ferrandis i Àlvar Martínez Vidal |
Ethos humanitari en temps de guerra: el cas de la irlandesa Mary Elmes (Cork, 1908 – Perpinyà, 2002) |
|
3 |
Linda Palfreeman |
Frida Stewart en España: administrando ayuda humanitaria durante la guerra civil Española (1936-1939 |
|
4 |
Alejandra de Leiva |
Lucy Bryce, fundadora del primer servicio de transfusiones en Australia |
|
5 |
Àlvar Martínez-Vidal |
Dues guerres i dos exilis: la trajectòria personal i professional de la cirurgiana María Gómez Álvarez (Gijón, 1914 – Maracaibo, 1975) |
| Taula 7: Mirades zoològiques. La visualització d’animals exòtics en contextos urbans (organitzador Oliver Hochadel) | ||
|
1
|
Manuel García-Espantaleón Arta, Nuria Benítez Prian i Joaquín Sánchez de Lollano Prieto | Animales exóticos en una botica castellana del siglo XVIII: el Hospital de San Juan Bautista de Astorga (León), |
| 2 | Oliver Hochadel | Mostrar les bèsties al poble. Auques d’animals al segle XIX |
| 3 | Laura Valls | De pèl i ploma: l’exhibició urbana d’animals exòtics a través de les seves pells, |
| 4 | Antonio González Bueno | La Casa de Fieras de Madrid a través de la cámara de Martín Santos Yubero (1903-1992), |
| 5 | Miquel Carandell i Josep Maria Reyné | Exhibint un animal únic. La visualització Floquet de Neu del dins i fora del zoo |
| Taula 8: BARCELONA, 1975-1992: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA “CULTURA CIENTÍFICA” (organitzadors Jaume Sastre i Jaume Valentines) | ||
|
1
|
Miquel Carandell Baruzzi i Josep Maria Reyné | El Zoo en Transició |
| 2 | Ferran Aragon Manresa, | Departaments d’Educació i Serveis Pedagògics dels Museus de Ciències Naturals de Barcelona (1977-1992) |
| 3 | Alfons Zarzoso | Com es fa un museu de ciència? Barcelona, 1980: la Caixa, els experts i l’esfera pública |
| 4 | Jaume Sastre-Juan | Fabricant ‘cultura industrial’ al Born: L’exposició ‘Catalunya, la fàbrica d’Espanya’ (1985) com a laboratori cívic |
| 5 | Ned Somerville | El Museu de la Vila de Sants i de la Classe Obrera Catalana |
| 6 | Jaume Valentines-Álvarez | Forges gitanes i fargues catalanes, perifèries urbanes i perifèries historiogràfiques: Una reflexió sobre la Transició |
| 7 | Oriol Roig Vilaseca | Joc de Ciència: El primer exemple de comunicació científica a TV3 |
| 8 | Diego de la Vega Pérez | Comunicación y ciencia en Cataluña a finales del siglo XX: La Associació Catalana de Comunicació Científica |
| Taula 9: TRANSICIÓ EN LES AULES: TECNOLOGIA, NORMA I MEMÒRIA EN L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES (1933-1992) (organitzador Josep Simon ) | ||
|
1
|
Cristina Sendra Mocholí i Mavi Corell Doménech | La bibliografia sobre l’ensenyament de les ciències en els diccionaris de pedagogia de 1936 i 1964 d’editorial Labor. Un estudi comparat. |
| 2 | Josep Simon | El llibre de text “franquista”, la renovació pedagògica internacional i l’ensenyament de la física en Espanya (1939-1975). |
| 3 | Agustín Ceba Herrero | «La Física Tiene la Respuesta»: Tradició i innovació en la vida d’un llibre de text universitari (1959-1980). |
| 4 | Pedro Llovera Segovia i Josep Simon | Les 3 crisis d’ENOSA: Identitat, educació i política d’una empresa tecnològica nacional (1949-1975) |
| 5 | Anxo Vidal Nogueira | La evolución del laboratorio pedagógico universitario en la Transición: Instrumentos, leyes y evaluaciones. |
| 6 | Mavi Corell Doménech i Cristina Sendra Mocholí | Aprendre i ensenyar ciències en el franquisme. L’experiència narrada pel professorat de ciències del Seminario de Pedagogía del Colegio de Licenciados de València |
| Taula 10: NOVES QÜESTIONS AL VOLTANT DE L’ALGEBRITZACIÓ DES DEL SEGLE XVI AL XVIII (organitzadores M. Rosa Massa i Mònica Blanco ) | ||
| 1 | Fàtima Romero Vallhonesta | Els nombres irracionals en algunes àlgebres renaixentistes, |
| 2 | Pedro José Herrero Piñeyro, Antonio Linero Basa, Maria Rosa Massa Esteve, i Antonio Mellado Romero |
Matemática pura y mixta en el Curso matemático de Hérigone |
| 3 | Joaquim Berenguer Clarià | Tomàs Cerdà: difusor de l’algebrització de les matemàtiques a l’Espanya del segle XVII |
| 4 | Juan Navarro Loidi | El valor de π según Vicente Berriz |
| 5 | Domingo Martínez Verdú | Benito Bails (1731-1797) y el infinito como concepto matemático |
| 6 | Mònica Blanco | L’estudi de l’Analyse Démontrée de Charles Reyneau en el context militar de la segona meitat del s. XVIII |
|
Taula 11: XXa JORNADA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENT “ANTONI QUINTANA I MARÍ” (organitzadors M. Rossa Massa i Carmel Ferragud ) |
||
| 1 | I. Guevara Casanova, Fàtima Romero Vallhonesta i Carles Puig-Pla | Pedro Núñez, àlgebra també per a resoldre problemes geomètrics |
| 2 | David Virgili i Maria Rosa Massa | Activitats històriques a l’Algebra del Segle XVII |
| 3 | Carles Puig-Pla | Bicentenari de la primera restauració de la Universitat de Barcelona. una ruta urbana |
| 4 | Gabriel Alomar Serra i Isabel Moll Blanes | L’ensenyament de les ciències a l’Institut Balear (1836-1902) |
| 5 | Lluís Pascual, Josep Simón i Carmel Ferragud | Rutes VALcIÈNCIA: una proposta didàctica i divulgativa |
| 6 | Josep Lluís Pol i Llompart | Patrimoni i cultura matemàtica a les Illes Balears |
| 7 | Elena Menta Oliva | Breu història dels museus de matemàtiques i aproximació a la seva naturalesa |
| 8 | Santiago Vallmitjana Rico, Joan Manel Hernández Ferràs i Enric Pérez Canals | Posada en valor de la col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona: exposició temporal d’electromagnetisme |
| Sessió miscel·lània 12: Dones i ciència | ||
| 1 | Andrea Graus Ferrer | Història mèdica i religiosa de Margalida Amengual, la «Santa» de Costitx (Mallorca). |
| 2 | Guillem X. Pons, Damià Vicens, Laura del Valle, Miguel McMinn i Joan March | Les dones pioneres de la Societat d’Història Natural de les Balears |
| 3 | Berta Paz i Raquel Chillón | Mujeres en la historia contemporánea de la fisioterapia: invisibilización y legado |
| 4 | Aitor Rodríguez Moreno | El científic i la científica cromo: crítica i implicacions per l’alumnat |
| 5 | Mar Rivera Colomer | Dones i ciència, un assumpte (només) a conmemorar? |
| Sessió miscel·lània 13: Aproximacions plurals a les ciències de la salut | ||
| 1 | Jaume Martí Martorell Rebassa | Sorà i la seva visió de l’obstetrícia des d’una perspectiva actual |
| 2 | Stefania Buosi Mancunill | La primera tesi doctoral en català sobre textos alquímics pseudolul·lians |
| 3 | Miquel Àngel Calderó Solé i Carme Torres Penella | Les tribulacions professionals dels sagnadors del segle xix. El cas de Ramón Estradé. |
| 4 | Josep Cuello Subirana | El doctor Simon Vidal Sintas (1899-1950), l’escola d’infermeres de Maó i la clínica Menorca |
| 5 | Antoni Gelabert Mas i Luis Grande Posa | El pavelló d’investigació de l’hospital d’infecciosos ”Nuestra Señora del Mar” de Barcelona. Una mostra de la col·laboració amb científics relacionats amb el nazisme |
| 6 | Josep Maria Comelles i Josep Barceló-Prats | Els orígens de la formació especialitzada en oncologia mèdica a Catalunya (1969-1978) |
| Sessió miscel·lània 14: Ciències Naturals i Medi Ambient | |
| 1 Josep Batlló | La meteorologia al «Llibre de meravelles» de Ramon Llull |
| 2 Agustí Camós | Francisco Maria Tubino, un oblidat difusor del Darwinisme en els anys setenta del segle XIX |
| 3 Jesús Catalá Gorgues | A l’ecotò acadèmic: el mestratge semiocult del botànic Carlos Pau |
| 4 Damià Vicens, Guillem X. Pons, Laura del Valle i Miguel Macminn | Catàleg de les col·leccions històriques de la Societat d’Història Natural de les Balears |
| 5. Carlos Tabernero | Capibaras, lobos, alimoches y lirones: los animales como coproductores de narrativas de modernización científico-tecnológica (El Hombre y la Tierra, 1974-1981) |
| 6. Joseph Julca Mendoza | La comunicación científica en el activismo ambiental entre jóvenes en las redes sociales. |
| Sessió miscel·lània 15: Tecnologia | ||
| 1 | Joan Carles Alayo Manubens i Francesc Xavier Barca Salom | Sóller i el gas |
| 2 | Sonsoles Hernández Barbosa | De París al cielo. Diversión y tormento en la experiencia de la noria de la Exposición Universal de 1900 |
| 3 | Pablo Soler | La compañía telefónica en la Guerra Civil Española |
| 4 |
Gregorio Magnagego Gatell
|
Motiu i anàlisi del workshop “Modeling and simulation: linking entertainment and defense” de la National Academy of Science, a Irvine, Califòrnia, el 1996 |
| Sessió miscel·lània 16: Vídeos | ||
| 1 | Maria Gràcia Seguí Puntas, María Jesús Gracia Alfonso, Luis Jordán García i Teresa Arau Armengou (Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears) | Farmàcia i Jardí Botànic de l’Hospital de l’Illa del Rei |
| 2 | Josep Maria Comelles Esteban | Stultifera Navis, les bases teòriques de la terapèutica moral a Catalunya (1835-1860) |
|
Taula rodona 17: Altres formes de fer i comunicar història de la ciència (organitzador i moderador Alfons Zarzoso) |
||
|
1 |
Júlia Massó |
Entrevistes i comunicació |
|
2 |
Pep Simon |
En temps de COVID-19 |
|
3 |
Laura Valls |
Cròniques de ciència |
|
4 |
José Ramón Bertomeu |
Sabers en acció |
|
5 |
Mar Rivera |
Fem ciència? |
|
6 |
Lluís Pasqual |
Rutes de ciència |
18. Presentació llibre
Josep Bernabeu Mestre. Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur
ALTRES (EXPOSICIONS)
PARC BIT
Comissària: Berta Paz Lourido.
La llana: patrimoni, sostenibilitat i salut: de residu a recurs.
SA RIERA (UIB)
Comissari: Pere Salas Vives.
La darrera pesta d’Europa. La pesta de 1820 al Llevant de Mallorca
LA MISERICÒRDIA
Comissària: Joana Pujadas-Mora.
Les epidèmies del segle XIX a l’Arxiu General del Consell de Mallorca
ENTITATS ORGANITZADORES
AMB LA COL·LABORACIÓ DE: